potosí (I)

Després d'un petita estada a Tupiza, amb paissatges que recordaven algun western dels anys 60, vam agafar lo bus cap a Potosí, mos esperaven 10 hores de mogudet camí.

Tota la história i tota a mística que envolta aquest ciutat, la més alta de Bolivia (3.967 m), feia que el viatge vingués condicionat per tot el que havia llegit sobre aquell indret. M'imaginaba, com havia escrit Galeano en el seu llibre Las venas abiertas de América Latina, el pont que s'hagués pogut constuir des de la ciutat fins a Sevilla amb tota la plata que es va expoliar.

El Cerro Rico era lo que més mos atreia, com seria la mina que havia donat tanta i tanta riquesa als colonitzadors? i tan poca als seus propietris legítims... no mos va costar gaire trobar un guia per anar a visitar-la.

creuem la frontera

però abans m'agradaria despedir-me amb una mirada al que deixem endarrere... rollo cinemàtografic, valtros mateixos... encanteu-se una miqueta!

Després d'això... avui ja toca creuar la frontera, per fi passem a Bolivia. De la Quiaca a Villazón només mos separava un pont.

Cues, cues i cues, i una fila que no para. Dones, homes, nens, velles,... no hi ha diferència que valgui, tots ells amb una bulto a l'esquena, transportant materials d'una banda a l'altra. "S'hi passen de les 9 a les 2 del matí", mos diu un home que passa per allí.

Treuen les forces d'on calgui per porta alguns pesitos o alguns bolivians a casa, la imatge queda a la meva retina, com una fila de formiguetes.

de la quebrada a la puna...

Iruya

Pero primer una cançó per despedir la Quebrada d'Humahuaca a ritme de carnavalito...

i ja passem a la Puna...

Iruya fatigueja a primera vista, i a segona... les pujades més empinades que he vist mai... encara que quan ets a dalt te sents forta, orgullosa,... d'haver-hi arribat... si hi arribes es clar, en aquest cas puc dir que alguns cops si, altres no tant.

Ens havien donat la direcció d'una espécie d'hostal on mos havien dit que ens allotjarien gratis, era una mena de centre cultural que portaven unes persones de Buenos Aires. Però a l'arribar... ni rastre, tothom mos deia que no existia más.

Més endavant, mos vam enterar, a través de rumors... que a la gent del poble no els hi feien molta gràcia aquests joves, els hi prenien els clients i els hi boicotejaven el projecte. De la casa, unes mans de colors pintades per les parets recordaven que allí s'hi havia gestat algun projecte creatiu.

Precisament un dels dies que vam passar allí, passaven el flim Rio Arriba, que parla de les consecuencies de la industria del sucre va produir en les comunitats Kollas de la regió d'Iruya.

I l'últim que recordo... uns càntics estranys que van durar tota la nit, fins a la matinada... allà baix al riu.

humahuaca-iruya

(248)Argentina - Camino a Iruya
Originally uploaded by asventada.

un home inglés desorientat i mig cec, un noi fastiguesijat, turistes amb camara en mà... en mig del cel... camí a Iruya.

estats

(178)Argentina - Humauaca
Originally uploaded by asventada.

una mirada, una postura... un cansament, un mal de cap de descomposició. O un afer en delicada situació? què serà lo pròxim que es diran?

sal i sombra

sal i sombra
Originally uploaded by asventada.

força sal, alguna sombra i una figura... i si... això és lo que mos vam trobar amunt, amunt de purmamarca... la silueta es delata a si mateixa... el fotograf que busca ser el protagonista de la seva obra...

indi guerrer

indi guerrer
Originally uploaded by asventada.

dos persones sentades mirant endavant, pero damunt d'ells s'alça amb força l'indi guerrer, aquell que està a la plaça d'Humahuaca... aquell que està en el cor de la gent d'aquelles terres... el sol que es pon li dóna l'aura que es mereix!