(2) Purmamarca**

4 carrers sense esfaltar s'inunden de pells blanques amb mocadors al cap i ulleres de sol... no pots caminar una quadra sense trobar-te un parell de persones amb les seves camares respectives i algun atuendo andí.

Realment aquest és un poblet desnaturalitzat pel turisme. Tot i així, encara queda màgia en aquell indret... paissatges llunàtics.
..........................................................................

la lluna

He estat a la lluna. A la lluna de València. Sí, soc despistada, com aquells pobres despistats que arribaven tard, les portes de les muralles ja estaven tancades... i s'havien de quedar a fer nit a fora, contemplant la lluna.

Soc dspistada perque mai recordo tallar-me lo cabell en lluna creixent, perque me creixi amb més vitalitat, ni depilar-me amb lluna minvant, perque no creixi ràpid ni fort... no recordo en quin estat estava la lluna l'últim cop que me vaig treure un queixal...

M'agrada despistar-me mirant la lluna...precisament a Purmamarca, l'única nit que van passar allí, era lluna plena...

Un salt de Purmamarca als Països Catalans, sera que allí em trobava com a casa.