de la quebrada a la puna...

Iruya

Pero primer una cançó per despedir la Quebrada d'Humahuaca a ritme de carnavalito...

i ja passem a la Puna...

Iruya fatigueja a primera vista, i a segona... les pujades més empinades que he vist mai... encara que quan ets a dalt te sents forta, orgullosa,... d'haver-hi arribat... si hi arribes es clar, en aquest cas puc dir que alguns cops si, altres no tant.

Ens havien donat la direcció d'una espécie d'hostal on mos havien dit que ens allotjarien gratis, era una mena de centre cultural que portaven unes persones de Buenos Aires. Però a l'arribar... ni rastre, tothom mos deia que no existia más.

Més endavant, mos vam enterar, a través de rumors... que a la gent del poble no els hi feien molta gràcia aquests joves, els hi prenien els clients i els hi boicotejaven el projecte. De la casa, unes mans de colors pintades per les parets recordaven que allí s'hi havia gestat algun projecte creatiu.

Precisament un dels dies que vam passar allí, passaven el flim Rio Arriba, que parla de les consecuencies de la industria del sucre va produir en les comunitats Kollas de la regió d'Iruya.

I l'últim que recordo... uns càntics estranys que van durar tota la nit, fins a la matinada... allà baix al riu.