creuem la frontera

però abans m'agradaria despedir-me amb una mirada al que deixem endarrere... rollo cinemàtografic, valtros mateixos... encanteu-se una miqueta!

Després d'això... avui ja toca creuar la frontera, per fi passem a Bolivia. De la Quiaca a Villazón només mos separava un pont.

Cues, cues i cues, i una fila que no para. Dones, homes, nens, velles,... no hi ha diferència que valgui, tots ells amb una bulto a l'esquena, transportant materials d'una banda a l'altra. "S'hi passen de les 9 a les 2 del matí", mos diu un home que passa per allí.

Treuen les forces d'on calgui per porta alguns pesitos o alguns bolivians a casa, la imatge queda a la meva retina, com una fila de formiguetes.